Aquest món d’ençà i enllà mai no és igual.
Cada dia és nit i dia.
Si la llum de dia és esclat obert, la nit és reclosa. Els pobles i viles hi són constel·lacions caigudes en la negror de la terra. Fa uns anys, Berga n’era l’Óssa Major; amb la lluminària d’ara sembla la guita de la Patum ageguda per a reposar.
A nit tancada, la negror, tan sols aclarida per una mica de celístia, du a misteris desconeguts. Amb lluna, el misteri es deixa endevinar.
Amb lluna o negror, tot dorm en un silenci que es fa sentir entre remors amagades. La gent de colònia que fa el torn de nit, el paleta que reposa dels treballs a la bastida, el malalt que mal dorm i la dona que el vetlla.
Torna el dia. Cada matí és una sorpresa.
El ritme de les estacions fa variacions d’un sol tema musical.
L’hivern té el despullament i la serenor de la pobresa, el fred agrisa els matisos i fa l’aire tan transparent que Montserrat sembla a tocar.
La primavera és xarbot de verds. Verd als sembrats, al fullam nou de les rouredes, al fullam rejovenit dels carrascars i les pinedes. De tant en tant la calitja fina fa vel als fondals, la pluja menuda deixa llum clara.
A l’estiu, la xardor esclafa les ombres; els camps són torrats; els sorolls de la plana arriben més espesos. Les tempestes deixen una calma estripada.
A la tardor, el món sembla a punt d’adormir-se; els sorolls pugen més quiets, un estol d’ocells de pas passa dient que tornarà.
I torna l’hivern, el de les hores soles.
Any rera any, el ritme harmònic de les estacions.
Josep Maria Ballarín i Monset, Camins i silenci – De Queralt estant. Edicions de L’Albí – Columna Edicions, Barcelona 1995. Pgs. 27-28. ISBN-EAN: 84-7809-853-4
Nota de l’autor de l’entrada.-
Amb aquesta cita textual i literal no es pretén, en absolut, vulnerar cap dret d’autor ni editor. És més, s’espera que serveixi, a manera de mostra, per convidar els lectors a adquirir el volum original publicat per primera vegada l’abril de 1995 i que conté pàgines encara més belles que la mostrada.
No existeix tampoc amb això cap afany lucratiu per la qual cosa a qualsevol indicació dels posseïdors de qualsevol dels drets de l’obra es procedirà a la seva eliminació sense la menor vacil · lació.
